L´interès pel color tant dels pintors com dels psicòlegs ens han fet adonar-nos que els colors afecten a les persones i aquestes reaccionen amb sensacions, amb emocions. Responem i actuem d´acord amb l´estímul que ens proporciona el color que contemplem. Els occidentals associem el negre a la mort i el dol i a la Índia el color del dol és el blanc. Quan pensem en el joc de llums per al nostre espectacle haurem de tenir en compte aquestes significacions culturals.
Segons la teoria del color, tenim colors llum primaris i secundaris:
COLORS LLUM PRIMARIS: VIOLETA VERD I VERMELL
COLORS LLUM SECUNDRIS: MAGENTA GROC I CIAN (són la suma de dos primaris)
Llum vermella+llum verda: llum groga
Llum vermella+llum violeta: llum magenta
Llum violeta+llum verda: llum cian

Amb els colors llum podem aconseguir tantes variacions com amb els colors pigment, per síntesi additiva: afegint llum.
La suma dels colors llum primaris: blanc.
També podem parlar dels colors càlids i els colors freds. Els càlids són els que donen sensació de calor i majorment són els grocs, taronges, vermells i magentes. Els colors freds són els que donen sensació de fred, humitat i són els verds, els blaus i els violetes. També es poden utilitzar filtres o plantilles que distorsionen els focus de llum, com per exemple plantilles de formes dibuixades de fulles o vegetació fent la projeccio de la llum com amb fragments o posant filtres de paper cel·lofana per enmascarar el color del focus aconseguint uns altres efectes. Es tracta de pintar amb llums. Compte! Perquè les altes tempetarures del focus poden arribar a fondre aquests papers si estan massa temps il·luminats. Una alternativa són els acetats de policarbonat preparats per suportar les altes temperatures que generen els focus. Les marques més utilitzades són les Lee i Rosco amb un ampli catàleg de filtres càlids i freds. El número 56 de la gamma “efectes especials” l´assenyalen com a molt apropiat per a espectacles musicals. Existeixen publicacions que aconsellen sobre l´ús d´aquests filtres , com per exemple el manual “Iluminación” de Juan Carlos Moreno.
Tanmateix, el disseny de la il·luminació depèn en gran part de les formes, volums, textures i els colors dels objectes a il·luminar que han fet l´escenògraf, el dissenyador de vestuari i el maquillador.
També hem de parlar aquí de la nostra concepció del món occidental en el que vivim: l´espectador occidental llegeix l´espectacle de la mateixa manera que llegeix un text: d´equerra a dreta. En conseqüència un actor molt il·luminat des del costat esquerra adquireix moviment, harmonia, dinamisme; mentre que si és il·luminat des de la dreta el seu moviment resularà aturat, sense prou impuls…
Quan pensem en la llum hem de tenir en compte, la qualitat, el color, la quantitat i l´emplaçament.
La llum ha d´estar harmonitzada i abans de treure un efecte s´introduirà un altre. L´escenari no ha de quedar mai a les fosques per un canvi de llum. Una il·luminació obscura resultarà negativa, per tant, si es necessita un ambient nocturn, s´alleugirà la intensitat de la llum sense arribar a anular la silueta expressiva de l´intèrpret.
Finalment donarem alguns consells generals en quant a il·luminació que poden resultar d´utlitat:

CONSELLS ÚTILS:

1. Prevenir les taques de llum en el decorat
2. No deixar a les fosques una ecena per canvis de llum
3. Evitar fuites de llum pels laterals dels reflectors.
4. Situar bé els llums per a que la il·luminació no entri en el pati de butaques (platea) i deixi a les fosques als espectadors.
5. Utilitzar filtres en funció dels colors i les textures dels decorats.Mantenir il·luminat al grup de ballarins o actors.
6. El tècnic de llum haurà d´anar guiat per un esquema que senyali els efectes així com les entrades i sortides de llum.

Per a establir un sitema d´il·luminació bàsic, si no es te una gran infraestructura, són l`àmbre, el blanc i el rosa pàl·lid.

FITXA 11 PER AL TÈCNIC DE LLUMS, FITXA 4 DELS COLORS LLUM i informació ampliada sobre il·luminació (pàgs 18-21)de la Guia Didàctica